dilluns, 9 de juny del 2014

Auto-anàlisi lexicomètrica




Introducció

Amb aquesta anàlisi es pretén complementar el treball de recerca d’aquesta assignatura. S’ha  cregut interessant, alhora que curiós, realitzar un buidat d’un dels blogs que l’autor de l’estudi té en actiu i, aprofitant l’experiència i les eines d’anàlisi dels blogs del treball anterior, descobrir el perfil i les característiques de l’autor.
Analitzarem doncs, tres entrades pròpies d’un blog d’opinió de caràcter essencialment polític i econòmic, que, malgrat no estar vinculat directament a cap estructura política té una ideologia força definida a cavall de l’independentisme i la justícia social.
Igual que en el treball anterior, el tipus d’anàlisi que es fa és quantitatiu però, alhora, també qualitatiu atès que possiblement no hi ha les suficients dades per fer una anàlisi exclusivament estadística.
A través d’aquesta auto-anàlisi intentarem posar de manifest com afloren les paraules que defineixen les característiques de l’autor o, dit d’una altra manera, esbrinar, a traves de les paraules i la seva freqüència d’us, el perfil de l’autor.

Metodologia:

Data de consulta dels blocs: 27.05.2014
Blocs de caire polític que s’han tingut en compte els 3 darrers posts
Lluís Aragonès:

D'aquells fabricants de faixes
lluis.aragones | divendres, 11 d'abril de 2014 | 11:04h

Dissoleu el poble de Catalunya!
lluis.aragones | dijous, 19 de desembre de 2013 | 08:59h

Un mes i un dia, una eternitat
lluis.aragones | dijous, 17 d'octubre de 2013 | 09:03h

La metodologia utilitzada, igual que en l’estudi anterior, ha estat d’acord amb el programa ANTCONC:
Els tres posts de l’autor del blog s’han convertit en un únic text sense format, el fitxer del qual s’ha introduït en el programa ANTCONC, per tal que fos objecte d’anàlisi i valoració des del punt de vista lexicomètric. S’ha utilitzat la funció Word List per generar una llista ordenada de les paraules que apareixen en els textos seleccionats.
Les paraules han estat ordenades per freqüència, i han estat generades per mode sensible a la caixa, en què majúscules i minúscules es tracten separadament.
El procés per produir una llista de paraules s’ha obtingut escollint les opcions d’ordenació adients, clicant sobre el botó start, i a la vegada, clicant sobre una paraula, per veure si es generava una concordança.
S’ha intentat descartar els termes considerats com a poc significatius per a l’estudi, tenint en compte, d’una banda, els continguts del llistat contingut dels recursos multilingües a la pàgina de la Universitat de Neuchâtel (http://members.unine.ch/jacques.savoy/clef/index.html ) i, de l’altra, que en no estar disponibles en llengua catalana, hem hagut d’adaptar-los.




En aquest cas també s’han tingut en compte els 55 termes que s’han considerat més rellevants, d’acord amb la freqüència del corpus textual que s’ha obtingut de l’anàlisi del blog, dels quals s’han assenyalat les concordances més significatives amb un asterisc. Posteriorment s’ha simplificat/sintetitzat aquests 55 conceptes a 25, per poder fer més fluid i entenedor l’anàlisi final.

Anàlisi

Lluís Aragonès professionalment dirigeix una empresa de serveis de Reus i, des de sempre, ha estat vinculat de manera més directa o indirecta a diversos moviments socials i polítics del país. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació de caràcter territorial i nacional i administra un blog d’opinió política i econòmica que és el motiu de l’estudi.

  
RÀNQUING
FREQÜÈNCIA
PARAULA
1
23
Catalunya/catalans
2
22
No
3
8
Seus/seva
4
7
Poble
5
6
Història
6
6
Estat
7
6
Fer/fan
8
5
Espanyola
9
5
Interessos
10
5
Món
11
5
Política
12
5
Societat
13
4
Democràcia/demòcrates
14
4
Feina
15
3
Camí
16
3
Canviar
17
3
Elits
18
3
Paraules
19
3
Rajoy
20
3
Saber
21
3
Social
22
2
Consciència
23
2
Constitució
24
2
Crisi
25
2
Carrer


Si donem un primer cop d’ull a les 25 primeres paraules del rànquing immediatament ens n’adonem que es tracta clarament d’un blog – o si més no, d’uns posts – de caràcter polític.
Dels tres posts analitzats se’n desprèn, si ens fixem en les paraules que encapçalen el rànquing, el perfil independentista de l’autor i el caràcter reivindicatiu de les entrades analitzades. Paraules com Catalunya o catalans figuren en primer lloc i les acompanyen Poble, Història, Estat, que són altres expressions que ens donen pistes bastant clares del posicionament polític de l’autor. Altres paraules del rànquing com ara espanyola, interessos, món, política, societat, democràcia, feina, camí, canviar, Rajoy i Constitució identifiquen a l’autor amb el procés obert a Catalunya sobre el dret a decidir.
Per altra banda, paraules com ara societat, feina, elits, saber, social, consciència, crisi i carrer mostren el vessant més social de l’autor, un altre dels aspectes destacats del seu perfil.
Finalment l’ús del no, que apareix en segon lloc del rànquing, marca l’estil reivindicatiu i combatiu dels continguts del blog.


dissabte, 7 de juny del 2014

Anàlisi lexicomètrica




Introducció

Aquesta anàlisi lexicomètrica pretén analitzar els discursos de tres polítics de perfils ideològics diferents, però que, al mateix temps, els seus partits així com ells mateixos comparteixen objectiu comú: el dret a decidir.
Es tracta doncs d’analitzar nou entrades als blogs de Josep-Maria Terricabras d’Esquerra Republicana de Catalunya, Ramon Tremosa de Convergència i Unió i Ernest Urtasun d’Iniciativa per Catalunya Verds. Tots ells van ser els candidats dels seus respectius partits a les eleccions al Parlament Europeu i actualment, ja són eurodiputats.
Malauradament els textos analitzats són anteriors a la campanya electoral – durant la campanya els seus blogs han restat inactius – però, tot i amb això, dirigirem  l’interès de l’anàlisi a la qüestió europea i el dret a decidir.
Abans de centrar-nos en l’anàlisi pròpiament dit, ja podem avançar la diferència entre el llenguatge que s’empra en campanya electoral i fora d’ella en entrades ordinàries a un blog polític.
El llenguatge en una campanya electoral és molt més compactat i els ítems, i per tant algunes de les paraules, es repeteixen de manera reiterada perquè entrin al marc conceptual de l’audiència que amb tota seguretat el seu equip a dissenyat.
Així doncs, segons el diari Ara, les paraules més emprades en campanya per Terricabras van ser llibertat i justícia social i en les tres entrades analitzades no apareixen. Urtasun, per altra banda, va utilitzar la paraula Troika constantment i en l’anàlisi del blog apareix de manera completament residual.
Aquestes paraules no eren gratuïtes, sinó que formaven part essencial del seu marc discursiu.

El tipus d’anàlisi que farem serà quantitatiu però, alhora també qualitatiu atès que possiblement no hi ha les suficients dades per fer una anàlisi exclusivament estadística.
A través d’aquesta anàlisi doncs, esbrinarem les diferències i les coincidències ideològiques existents entre els tres polítics i, alhora, comprovarem les diferencies i les semblances en funció de la seva formació acadèmica i el seu estatus professional.

Metodologia

Data de consulta dels blocs: 27.05.2014
Tipologia del blog: Blogs de caire polític on s’analitzen les tres darreres entrades:
 
 Josep-Maria Terricabras (ERC): La filosofia torna al núvol

Declaració de la pedrera
3 març 2014
Casos i casos
29 de gener de 2014
Ficcions sorprenents
6 de gener de 2014

Ramon Tremosa (CIU): Torre de guaita

Balanç de legislatura 2009-2014: activitat parlamentària global
rtremosa | Política europea i internacional | divendres, 7 de febrer de 2014 | 13:27h
Balanç de legislatura 2009-2014: Esmenes més importants aprovades al plenari del Parlament Europeu. rtremosa | Política europea i internacional | dimecres, 22 de gener de 2014 | 13:22h
Aprovat avui el meu Informe de Política de Competència al plenari del Parlament Europeu
rtremosa | Política europea i internacional | dimecres, 11 de desembre de 2013 | 19:05h

 Ernest Urtasun (ICV): Llibertat, igualtat, fraternitat

Conferència “1er de Maig o Troika”
05/05/2014 • by Ernest Urtasun • in Futur de la UE, Món del Treball. •
Celebrem el 14 d’abril (Per a El Periódico)
15/04/2014 • by Ernest Urtasun • in Memòria Històrica, Política catalana, Política espanyola
“L’autèntic plebiscit de les europees és sobre la troica” (Entrevista a El Periódico)
10/04/2014 • by Ernest Urtasun • in Entrevistes. •

La metodologia utilitzada ha estat d’acord amb el programa ANTCONC:
Els tres posts de cadascun dels candidats s’han convertit en un únic text sense format, el fitxer del qual s’ha introduït en el programa ANTCONC, per tal que fos objecte d’anàlisi i valoració des del punt de vista lexicomètric.
Hem utilitzat la funció Word List per generar una llista ordenada de les paraules que apareixen en els textos seleccionats.
Les paraules han estat ordenades per freqüència, i han estat generades per mode sensible a la caixa, en què majúscules i minúscules es tracten separadament.
El procés per produir una llista de paraules l’hem obtingut escollint les opcions d’ordenació adients, clicant sobre el botó start, i a la vegada, clicant sobre una paraula, per veure si es generava una concordança.
Hem intentat descartar els termes considerats com a poc significatius per a l’estudi, tenint en compte, d’una banda, els continguts del llistat contingut dels recursos multilingües a la pàgina de la Universitat de Neuchâtel (http://members.unine.ch/jacques.savoy/clef/index.html ) i, de l’altra, que en no estar disponibles en llengua catalana, hem hagut d’adaptar-los.



Hem tingut en compte els 55 termes que hem considerat més rellevants, d’acord amb la freqüència del corpus textual que hem obtingut de l’anàlisi de cada bloc, dels quals hem assenyalat les concordances més significatives amb un asterisc. Posteriorment hem simplificat/sintetitzat aquests 55 conceptes a 20, per poder fer més fluid i entenedor l’anàlisi final.

Anàlisi

Josep-Maria Terricabras es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en Filosofia i Ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de Münster (Alemanya). Actualment és catedràtic de filosofia a la Universitat de Girona. A més, hi dirigeix la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani. Recentment ha resultat escollit eurodiputat al Parlament Europeu per la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ).

RÀNQUING
FREQÜÈNCIA
PARAULA
1
52
Catalunya/catalans
2
36
Estat
3
22
Espanya/espanyol
4
19
Europa
5
14
Nostre
6
12
Contra
7
10
8
10
Independència
9
9
Ciències
10
9
Poble
11
9
Voluntat
12
8
Parlament
13
7
Història
14
7
Podem
15
7
Sabem
16
7
Volem
17
7
Tots
18
7
País
19
6
Política
20
5
Competències

El perfil independentista de Terricabras i del partit que representa (ERC) es posa de manifest quan s’observa que entre els primers llocs del rànquing i figuren paraules que es poden identificar amb aquest plantejament polític: Catalunya, Estat,  nostre, independència, Poble, País. La vinculació, relació o el conflicte amb l’Estat espanyol també es apareix de manera prioritària atès que la tercera paraula del rànquing s’hi refereix: Espanya i  espanyols.
Que Terricabras era el candidat d’ERC a les eleccions europees es comença a evidenciar perquè apareixen paraules que així ho indiquen: Europa, Parlament, competències. El llenguatge europeu però, encara fluixeja en aquest flamant eurodiputat. A hores d’ara segur que ja és més intens. Per altra banda, en l’anàlisi també podem descobrir el perfil humanista de Terricabras. Paraules com bé, ciències, voluntat, podem, volem, sabem i, àdhuc política, formen part destacada del seu discurs. Per acabar, la paraula contra, repetida 12 vegades, marca un estil opositor i combatiu.

Ramon Tremosa És professor titular del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en economia regional i en política monetària.  Des de l’any 2009 és eurodiputat per CiU al Parlament Europeu. Ha publicant diversos llibres i articles en revistes acadèmiques.

RÀNQUNG
FREQÜÈNCIA
PARAULA
1
57
Europa/europeu
2
45
Parlament
3
36
Informe
4
32
Estat
5
27
Esmenes
6
26
No
7
24
Comissió
8
23
Diputats
9
18
Bancs
10
18
Deute
11
14
Plenari
12
13
BCE
13
12
Consell
14
10
Feina
15
9
Espanyol
16
9
Euro
17
8
Catalunya
18
8
Competència
19
8
Activitat
20
8
País

Ramon Tremosa, com hem posat de relleu en la seva biografia, fa quatre anys que exerceix d’eurodiputat. Aquest fet marca completament l’anàlisi atès que les paraules que més utilitza estan completament vinculades amb l’acció política al Parlament Europeu: Europa/europeu, Parlament, Informe, Esmenes, comissió, diputats, plenari, Consell, Competència.
Tremosa, d’innegable tarannà sobiranista, no recull excessivament el vocabulari propi d’aquest plantejament polític. Així paraules com Catalunya, Espanya ( espanyol ) o País, tot i que hi són presents no tenen un relleu tant destacat com en l’anàlisi anterior. La paraula Estat apareix en tercer lloc, però el context en que es emprada la situa més en la política europea que en la catalana.
Per altra banda, el seu perfil d’economista i la seva ideologia liberal si que destaquen en l’anàlisi. Així paraules claus com ara bancs, deute, BCE o  euro, hi són presents amb força.
Tremosa, per acabar empra 25 vagades l’adverbi no. Un possible indicador igual que en l’anterior anàlisi d’oposició i resistència.

Ernest Urtasun és llicenciat en Ciències Econòmiques per la UAB, té un post-grau en Relacions Internacionals per la UB i és diplomàtic. Ha estat assessor de l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva de 2004 a 2008.  L’any 2010 va ingressar a la Carrera Diplomàtica, on ha desenvolupat diferents responsabilitats al Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Recentment ha resultat escollit eurodiputat al Parlament Europeu per la candidatura d’Iniciativa per Catalunya Verds ( ICV).

RÀNQUNG
FREQÜÈNCIA
PARAULA
1
129
Europa/europeu
2
21
Deute
3
19
Programa
4
17
Cap
5
17
Social
6
16
Estats
7
13
Reforma
8
12
Espanya
9
12
Mercat
10
12
Parlament
11
12
Països
12
12
Treball
13
10
Construir
14
10
Contra
15
9
Benestar
16
9
Control
17
9
Democràcia
18
9
Igualtat
19
8
Austeritat
20
8
Institucions

Ernest Urtasun deixa al descobert el seu perfil d’economista, expert en relacions internacionals i diplomàtic dons les paraules més emprades només d’arrancada són Europa, deute i mercat.
De fet, és el que empra més, amb diferència, la paraula Europa:  129 vegades, per 57 Tremosa i 19 Terricabras.  També s’evidencia que ha estat quatre anys col·laborant amb l’eurodiputat Raül Romeva perquè el seu blog està farcit, com li passa a Tremosa, de referències pròpies del dia a dia del parlamentarisme europeu: Programa, Estats, Parlament, Control, Institucions.
Urtasun, partidari del dret a decidir, com els dos anteriors polítics, no empra pràcticament gens el llenguatge propi d’aquest fenomen polític i és decanta més per exhibir el perfil social, una de les característiques ideològiques que ICV en fa més bandera. Així, veiem com el seu blog està impregnat de paraules com ara: Deute, Social, mercat, treball, benestar, igualtat o austeritat. També podem observar com apareix 13 vegades la paraula Espanya i cap Catalunya. Però si que apareixen altres paraules com Països i democràcia. Finalment, aquest polític empra 17 vegades la paraula cap i 10 contra. Així mateix, també fa servir 10 vegades la paraula construir, un fet que posa de manifest, igual que en les anàlisis anteriors, el tarannà combatiu i alhora desitjós de canvi.

Conclusions

L’anàlisi lexicomètrica dels blogs d’aquests polítics ens ha permès  descobrir sense masses dificultats que els tres pertanyen a formacions d’obediència catalana i que, amb més o menys mesura, estan vinculats a la política de caràcter europeu i a la causa del dret a decidir. Hem observat però que Terricabras és el que marca el perfil més independentista, Tremosa el més liberal i Urtasun el més social en correspondència a les línies ideològiques dels partits que representen.
Per altra banda, es reflecteix l’experiència de quatre anys a Europa de Tremosa i Urtasun i la novetat que per Terricabras això significa. Finalment, l’anàlisi també ens ha permès diferenciar els tarannàs de cada u en funció de la seva formació acadèmica. Així Terricabras representa l’academicisme humanista mentre que Tremosa es decanta més per l’economia i Urtasun per la diplomàcia.