dilluns, 31 de març del 2014

Hipertext i complexitat



Relacionar hipertext i complexitat, ens diu Joan Campàs, no és tasca fàcil, tant perquè el terme hipertext és complex en si mateix, com perquè el concepte de complexitat és, una paraula-problema i no una paraula-solució. Per això, la pregunta que guia tota aquesta reflexió és, com ja s’ha exposat: es pot pensar la complexitat amb un pensament lineal?
Us adjunto un exercici comparatiu entre el paradigma de la complexitat i l’hipertext, fruit de la síntesi feta del document d’en Campàs, titulat Hipertext i complexitat.

QUADRE COMPARATIU:


CONCEPTE
PARADIGMA DE LA COMPLEXITAT
HIPERTEXT
Inclusiu
Incorpora la incertesa i el soroll i sap que no és possible el coneixement perfecte, sinó només una aproximació a la “realitat”
És per definició incert atès que el seu recorregut depèn de les nostres eleccions
Incomplert
Mai no podrem escapar de la incertesa. El saber total és la no veritat
Està en constant evolució i admet lectures diferents i cap és definitiva.
Transdiciplinar
Integra diferents camps del
coneixement
Permet “saltar” d’un camp de coneixement a un altre 
Ecològic
Tota acció, un cop executada, entre en un joc d’interaccions i retroaccions dins del medi en què es porta a terme, que pot fer que es desviï dels seus fins inicials.
Les conseqüències últimes de l’acció són impredictibles
No pot predir la conseqüència d’establir un enllaç, escollir un itinerari o activar un node. Cada acció de l’interlocutor pot reconfigurar el sistema.
Múltiple
Té la necessitat de no quedar-se amb un, sinó incorporar diversos punts de vista
Permet un nou tipus de proximitat entre disciplines i sabers , una disciplina inacabada que sempre admet noves categories
Integrador de subjecte i objecte
Assumeix la incertesa humana. Comprèn els límits del coneixement i, d’entre ells, el del propi subjecte de coneixement, que també és objecte d’estudi
Estableix una nova relació entre subjecte i objecte en la mesura que es desdibuixen les fronteres entre emissor i receptor
Integral
Integra la raó, la imaginació i els sentiments del subjecte
S’assemblen al llenguatge oral per la facilitat de la lliure associació d’idees
Dialògic
És el primer dels tres principis que Morin assenyala per pensar la complexitat. Els aplica als termes del que és u i múltiple, el tot i les parts, l’ordre i el desordre
Recórrer a un hipertext és establir un diàleg a través d’enllaços
Conjuntiu
Tracta de vincular i de distingir però sense desunir
És un dels problemes més grans de l’hipertext ja que pot vincular sense distingir
Sistèmic
El tot és més que la suma de les parts i, al mateix temps, el tot és menys que la suma de les parts.
En la suma d’enllaços i nodes succeeix el mateix
Hologramàtic
No només la part està en el tot sinó que el tot està en la part
Així com el funcionament de la xarxa no es pot pensar sense els nodes i enllaços, cadascun d’aquests no es pot concebre sinó és en relació amb els altres
(A)casual
Els individus produeixen la societat que els produeix. Es trenca la idea lineal de causa/efecte
Els nodes fan la xarxa i la xarxa fa els nodes
Autoorganitzat
El jo existeix perquè existeixen els altres. La llibertat de l’individu només es pot donar dins d’un grup
Es construeix de forma progressiva, sense tenir clar des del principi quants nodes formaran part de la seva estructura
Autocrític
L’home es gira sobre si mateix com a subjecte i objecte de coneixement per mesurar l’adequació del seu coneixement a la realitat: es necessita una racionalitat autocrítica, que pugui exercir un vincle constant amb el món empíric, l’únic corrector del deliri lògic
Aquest és el concepte més difícil d’aplicar a l’hipertext atesa la complexitat de verificació de la xarxa de significats i la dificultat per fragmentar i tallar un hipertext sense alterar el seu sentit.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada